El Fòrum de Diversitat Lingüística reuneix a Barcelona més de 200 participants de tot el món
Del 17 al 20 de juny, Barcelona ha acollit el Fòrum de Diversitat Lingüística, una trobada internacional organitzada per Linguapax International en el marc del projecte europeu FOSTERLANG, que ha reunit més de 200 participants entre persones inscrites i ponents procedents de diversos països, comunitats lingüístiques i contextos socials d’arreu del món, al voltant d’una agenda compartida peer reforçar les llengües minoritzades.
Durant quatre dies, el Fòrum ha esdevingut un espai de diàleg i treball compartit entre acadèmia, institucions, activistes, representants de comunitats lingüístiques i societat civil per intercanviar experiències, estratègies i eines per a la revitalització de les llengües minoritzades. El programa ha combinat panells, taules rodones, grups de discussió, tallers i conferències, a més d’activitats paral·leles com l’exposició “Les llengües no moren, les maten” i la sessió de Música per a la diversitat lingüística.
Les sessions han posat el focus en qüestions clau per al futur de les llengües minoritzades, com ara els drets lingüístics, la justícia social, l’activisme comunitari, la col·laboració entre acadèmia i comunitats, el paper de les llengües de la migració, les polítiques públiques, l’autoempoderament dels parlants i les estratègies digitals per a la revitalització.
Teixint espais de treball compartit
Un dels elements més destacats del Fòrum ha estat l’atenció dedicada a Catalunya i al paper del català en una societat cada vegada més multilingüe. Les intervencions han coincidit a assenyalar la importància de reforçar el català com a llengua de cohesió social, alhora que es reconeixen i es fan visibles les llengües d’orígens diversos presents al país.
La trobada ha servit també per consolidar una xarxa de col·laboració entre organitzacions, institucions, investigadors/es, activistes i comunitats lingüístiques. Més enllà de l’intercanvi de coneixement, el Fòrum ha obert espais de treball compartit que han de permetre impulsar aliances, projectes i accions futures en favor de la diversitat lingüística i dels drets lingüístics.
Al llarg de les jornades, ha emergit amb força la idea que la revitalització lingüística no s’ha d’entendre només com una qüestió tècnica o educativa, sinó com un procés social, cultural, polític i relacional vinculat a la dignitat, la memòria, el territori i la continuïtat comunitària. Les experiències compartides han subratllat que les llengües es mantenen vives quan també es mantenen vives les relacions que les sostenen: entre generacions, entre comunitats i territori, i entre coneixement i vida quotidiana.
Les aportacions dels participants han remarcat igualment que la defensa efectiva dels drets lingüístics no pot recaure únicament en els parlants, sinó que requereix compromisos institucionals i polítiques públiques actives. En aquest sentit, el Fòrum ha insistit en la necessitat d’evitar retrocessos en els drets ja assolits i de reforçar els mecanismes de protecció i promoció de les llengües minoritzades.
Un altre dels eixos centrals ha estat el paper de la participació comunitària, especialment en contextos marcats per històries de colonització, assimilació i discriminació. Les experiències presentades han reivindicat que les comunitats han de poder definir les seves pròpies prioritats, institucions i futurs, i que qualsevol acció de suport a les llengües ha de partir del respecte a aquesta autonomía.
El Fòrum s’ha celebrat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, seus de les sessions, així com del Palau Robert i Scribal, amb el suport de la Unió Europea i la Diputació de Barcelona, en el marc del projecte europeu FOSTERLANG, orientat a enfortir el capital lingüístic europeu.
Aquí pots trobar el document amb les principals conclusions del Fòrum, que recullen les principals aportacions, recomanacions i línies de treball compartides al llarg de les jornades.